domingo, 27 de julio de 2008

¿me llevas?


Anda venga qué te cuesta? Si no doy la lata ni hago preguntas? me llevas contigo un ratito a ese mundo tuyo dónde no entiendo nada? total si tampoco me asusto? venga, andaaaaaa, que hace tiempo que no soy yo? me dejas que me suba aunque me caiga? vengaaaaa, solo un ratito y luego me bajo a mi realidad.

Solucions, informàtica i polvos


Entre gin-tònics i música suau en Jordi m' explicava com es van conéixer amb la Marta i no deixa de ser una història maca i plena de casualitats. Sempre m'han agradat les històries curioses, els aparellaments per " tropezón" que deia la meva iaia. No cal que arribis a ser parella simplement la forma en que coneixes a algú marcará el camí per sempre. Porto uns dies una mica neguitosa, potser perque la lluna està a taure ( ho vaig sentir l' altre dia a un astròleg)i no en tinc ni idea del que vol dir però m' agrada pensar que serà per això, bueno el que deia que porto uns dies rarota.
Tinc ganes de dir coses i després no em surten, no dormo gaire bé, encara no estic del tot recuperada de la meva estada fora, en resum que no m'aguanto ni jo. La veritat és que busco excuses i tot el dia vaig amunt i avall.
En jordi que és més gran que jo ( i en sap més) em deia en tornar a casa que s'imagina part de la meva pájara i m'ha receptat un Crtl + Alt+ Suprimir...que viene a ser como un reset sin llegar a serlo porque tienes la posibilidad de finalizar tarea.
Jo li estic molt agraïda perquè potser és el que hauría de fer i no com diu la seva germana...tú lo que necesitas es un polvo, la Idoia es clara muy clara, por eso la quiero tanto.
De totes maneres entre la primera opció i la segona tampoc hi ha tanta diferència el resultat be a ser el mateix.
Així que com encara no estic decidida, marxo uns dies a Torroella a veure si aprènc informàtica o qualsevol altre cosa. Què difícil és quan ho tens tan clar.
Com m' agradaría que m'ajudessis. Trobo a faltar les teves converses.
Un petó

martes, 22 de julio de 2008

wishes

y un Cadaqués...que bien me vendría.

Oda a mis abarcas


Es que me gustan tantoooo, que cuando paso unos dias que no me las pongo no acabo de ser yo. Cuando meto los deditos y oigo el ruido del caucho en el suelo como que me dan ganas de caminar despacito.Me gusta colgarlas del tobillo mientras estoy sentada tomando un café, o me las pongo del revés y meto los deditos por la cinta o me apoyo encima de ellas aplastándolas.Y es que son parte del verano, de paseos por la playa de vestidos de hilo. Me gusta que vuelvan a estar tiradas por el comedor o mojadas en la terraza. Y siempre con ese color de arena.Es bueno conocerse. Es bueno creer en lo sencillo. A mí me mola.

lunes, 21 de julio de 2008

Hi ha dies

Hi ha vegades que no acabes de trobar el què, bueno o el com o jo que sé. Hi ha dies en que tampoc et trobes i més tard potser vols ser-hi però ja és massa tard. Potser no m' explico. Es com quan vols dir una cosa ( en Moi parla de coses en el seu post però son les seves coses )i va i dius una altre. Tinc una dualitat bastant marcada. Hi ha dies que m' agradaría ser-hi però diferent. Es que hi ha dies i dies.Avui és un d'aquest en que no acabes de trobar el què...

Ganes

Es que tinc tantes ganes de tenir ganes que cada cop que hi penso...

domingo, 20 de julio de 2008

y entonces llego Bruce...


Mañana de caos y sueño y todo se coloca o se descoloca y la entrada en el bolsillo y la cabeza entre las manos y una sonrisa que aturde. Nunca había visto a El Boss en directo. Su música suena en casa desde hace tiempo y algunas de sus canciones juegan un papel importante en mi vida pero tanto como para llamarme incondicional...en fin que tenía la entrada.
...som-hi...bastó para volver a creer en algo, soñar, bailar hasta reventar, volver a verme feliz, saber quien soy y lo que quiero. Gràcies.
A veces las cosas más sencillas te sorprenden sin querer.

viernes, 4 de julio de 2008

Bye

Os dejo unos días. Me marcho a la ciudad del no sol. A sentarme y leer. Para volver cargada de energía o no. La verdad es que me da igual. Me largo y punto. Esta vez voy a dejar que la vida me sorprenda. Tú tardas demasiado en decidir.
Besos y hasta la vuelta.