Ja ho sé, ja ho sé...costa una mica arribar-hi. No cal que ho tornis a dir, en ocasions em torno difícil, bé impossible. Hi ha matins del tot foscos però recordes aquells vespres de cinema i crispetes de gin-tònics i fum...val d'acord que després jo mateixa m' amago sota el coixí i no vull ni pensar-hi però no li diguis a ningú. Val d' acord accepto mitjons per dormir i falses pessigolles però a canvi vull un altre text d' aquells de l' Angel González...val d' acord que ja intentaré ser-hi quan arribis i fins i tot potser hi sóc de veritat. Passa quan vulguis. He tornat a casa
3 comentarios:
Petons dolços i sucosos d'en Quico,
avui esta preciós...i sucós !
No sé si al teu món hi ha el forat que jo voldria ocupar, però el que
veig cada cop més clar es que no soc la persona que esperes que l'ompli.
però si no hi ets mai?????
Publicar un comentario