lunes, 21 de julio de 2008

Hi ha dies

Hi ha vegades que no acabes de trobar el què, bueno o el com o jo que sé. Hi ha dies en que tampoc et trobes i més tard potser vols ser-hi però ja és massa tard. Potser no m' explico. Es com quan vols dir una cosa ( en Moi parla de coses en el seu post però son les seves coses )i va i dius una altre. Tinc una dualitat bastant marcada. Hi ha dies que m' agradaría ser-hi però diferent. Es que hi ha dies i dies.Avui és un d'aquest en que no acabes de trobar el què...

2 comentarios:

Carles Casanovas dijo...

Això n'és ple de pronoms febles, forts i mitjans...nena jo ja sóc
massa vell, però ara que ho dius
t'expliques com un llibre. No et
preocupis per mi ... son coses de
les neurones.

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa dijo...

el què i el com. No ser-hi, encara que hi siguis. Parlar i no dir el que vols, adonarte'n i ser massa tard...