Una noia normal

Ei! qué fort ! aquest cap de setmana he estat una mica xunga ( la grip o quelcom semblant) El dissabte em vaig llevar i estava una mica pensida i vaig baixar a esmorzar a Badalona, bueno tot això venia perque mentre feia un cafè amb pinta de moc ambulant em vaig trobar l' Alex un company meu de COU ( un rollete de dissabte ) que estava guapooooooooooooooo. Mare de deu senyor.
Va seure a esmorzar i m'explicava que havia fet, on vivia, que era de la seva vida pero el que més em va impactar va ser la frase de : Surto amb una noia normal
Clar, primer vaig pensar que no m' extranya ( con lo buenorro que está) pero després em donava dades curioses com que es tractava d' una professora de dibuix que vivia sola de lloguer, que tenia un parell de nebots i una bicicleta. Sabia cuinar i li encanta la sorra de la platja.
Jo me l' escoltava i li recollia la "baba" esperant algun defecte d' aquella criatura normal. Pero no. Ell anava boig. Es van conèixer a la cua del cinema i ella li va demanar foc. AHHHHHHHHHHH, així que fuma...ja deia jo que no podia ser perfecte. No, em diu ell, ho va fer per donar-me conversa. Hostia a sobre una tia valenta joder.
Jo li deia que el destí es així.
Llavors va arribar la pregunta. I tú què tal?

Merda, ho sabia.

No podia explicar-li les meves aventures perque s' hagués pixat de riure així que vaig dir: mira com sempre
i ell sense deixar de somriure va contestar: bueno ja costava coneixe't guapa.
Va marxar perque havia de comprar un llibre a la Saltamartí I mentre sortía li dic Alex però si a tu mai t'ha agradat llegir i ell diu : Pero a ella sí

Mentre acababa el cafè vaig riure i em vaig enrecordar del follet màgic quan diu: Ell et trobarà a tú. El més important és ser-hi en aquell moment.
Suposo que serà l' hostia no? Això ho penso jo, perque t' imagines que una persona normal troba a una altre persona normal i tenen una relació normal?

En sortir he comprat un paquet de tabac.
A veces, pasa