Es que me gusta mucho como suena esta palabra. Parece como una especie de mantra que anuncia el recogimiento. Hoy estaba comiendo con una amiga y poco a poco el sol va desapareciendo por encima de la mesa. Caminas despacito y todo parece que cruje. Tengo que reconocer que me gusta el otoño. Me gusta la idea de hibernar como los osos. Las tardes se vuelven malva y suenan fresquitas.El otoño es naranja. Mi color.
5 comentarios:
a mi m'agrada perquè torno a posar-me mitjons
Per mi la tardor significa inici, suposo que perquè encara segueixo el calendari escolar, tot i que fa anys que no estudio. Tot es posa a lloc, en ordre, i el món fa olor de començament. I quin gust estirar-se el sofà i tapar-se amb la manteta...mmmmm!!!!
Estava a punt de posar un comentari en contra de l'arribada del fred... però haig de reconèixer que el tema de la manta al sofà m'ha arribat al cor! Marta hi estic d'acord: mmmmmmm...
La tardor... màgica pels canvis i el procés de regeneració, però alhora significa una gran cosa que em pertorba: la fi de l'estiu. La fi de trobar-se a fora al capvespre. La fi de banyar-se a la bassa. la fi dels dies llargs. La fi de les nits entrenyables. La fi de les festes organitzades ara i aquí, perquè la gent sorgeix quan el sol s'envà. La fi de les birretes al xiringuito de la platja.
Sí, potser té moltes coses bones la tardor i els canvis, però a mi que em deixin l'estiu i la seva energia total: el sol i la nit.
estoy de acuerdo, con sólo ver la foto que has puesto ya tengo bastante, fácil no?
También me gusta el otoño...
Publicar un comentario