domingo, 1 de junio de 2008

Lilalulali

Lilulila, entre cava i pamputs, lailulila i festival, aquest cop no he caigut però es clar la cadira era gran, i vinga espelmes de 66 a 28 o eren 65 i 26 ara que penso que guapos tots i quin dinar de lilalula i Visca la Dolors i vinga que encara no és fosc...compartir temps, trencadisses i viatges. Un sofà que es plega i un plat que cau, una cançó i vinga que encara no és fosc. Petons d' esquimal i llet molta llet. Escales amunt i escales avall. Quin tiberi lilalulilalu. Generacions i la mare que els va parir. Es bonic ser-hi. Es molt bonic.

3 comentarios:

dolors dijo...

Estic contenta que hi siguis. Per cert, aquí s'hi ha quedat un collaret.

Carles Casanovas dijo...

Ho estic dient a tothom, ha estat un dia rodó. Després d'avui ja hem puc morir...Be millor que esperem una mica, amb tots vosaltres, la vida és espaterrant i pel què hi fem, val més
quedar-si. Gràcies !!!

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa dijo...

ei sembla que va anar mooolt bé no? quina anyorança redeu!!