miércoles, 14 de mayo de 2008
Ruido
Días difíciles. Un segundo y zas. No está. Son frágiles como el cristal y carne de cañón y los quieres. Yo los quiero. Es mi trabajo. He pasado unos días duros. Muy duros. Todo vuelve a estar bien. Ya está bien. El miedo empieza a marcharse de mi cuerpo. Puedo dormir. Gracias a todos los que me han querido estos días de ruido informativo.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
6 comentarios:
Petons i abraçades
Encara que no hagi dit ni preguntat res a ningú us he tingut molt presents a totes i a tots.
Malgrat el temps passat m'hi sento implicada
Hem estat pensant amb tots vosaltres, de lluny per no molestar, pero mes a prop que mai. Un petó.
Estic absolutament consternat, però
encara pel que sembla ens anem sortit força bé. Una abraçada ben forta. De petit jo també havia fet
tonteries com aquesta. Que tot acabi bé.
Una esgarrifança m'ha recorregut l'espinada en veure els indrets de la meva infantesa profanats pels programes escombraria de la TV per un fet tant terrible.
Mònica, estem amb tu i tots els "profes".
Una abraçada molt forta!
A tots vosaltres que sou mestres de la vida petons. Gràcies per ser-hi.
Publicar un comentario