Montilla, el català i la Dolors

Es cert que tot el català que ara sé li dec a la Dolors la meva " senyu" i quan dic això penso en aquelles paraules com ara pernil dolç, carallot, benzina, rot, escudrinyar, Cavall Fort i d' altres que no havia escoltat mai a la vida fins arribar a Can Rosers. Potser a molts de vosaltres, bé a tres de vosaltres, us semblarà, si més no estrany que aquest trocet de blog estigui en català doncs bé, tenia ganes i què? després de rebre un regal de nadal de la meva "senyu" que es titula " El celler" ara ho vull fer tot en català, ves per on, en venia de gust dir coses com: malgrat que...o dit i fet o un rera fons....

I penso que potser li hauria de dir " patufet" a mi Camarón o començar a enfadar-me en català i deixar de dir " me cago en tu puta madre" per " escolta no em toquis el que no sona".

Els canvis seràn petits jo ja ho sé. Hauré de canviar una mica de tot. Intentaré no pensar en tú en castellà ( total simplemente te sonrio y pongo cara de gilipollas ) Lo mismo da en català que en castellà. Ara bé li lo dic de veritat, el tema pronoms febles deixem los les per en Montilla. Ell que els col.loqui i jo els dic.

I ara la prova de foc: A vegades, les coses passen ja,ja,ja. Eh que fa risa en catalÀ?

Gràcies Dolors per ensenyar-me tantes coses i per tornar-me la il.lusió. Podràs corretgir les faltes?????????????????

He fer un resum del llibre i subratllar les paraules?

Li lu hi diré al meu cunyat Jaume I ( el si que sabe de cosas de estas)

Adéu i fins aviat o era a reveure???????? hostia todo no puede ser...