martes, 24 de junio de 2008

Després

Només quan agafes una mica de distància t'anadones de que les coses son menys importants del que semblen i de que a vegades un parell de dies lluny d' alló que et resulta tan imprescindible et fa veure que res ho és. De fet, he obert la porta de casa carregada amb la bossa després de uns dies de no dormir, de xerrar, de cuinar amb un bon vi amb una bona companyia, de confidències i coques, de portar samarretes velles i anar descalça. No és que esperi San Joan per treure'm les sabates però es que el desconectar del món és el que té. He segut al sofà, he encès les meves llums fluixetes i m'he donat una dutxa d' aquelles que fan tan bona olor i just quan he apagat l' aixeta ha entrat per la porta aquella cançó...sense demanar permís, com si algú l' hagués demanat i mentre sonaba m'he embolcallat a la tovallola i he cantat amb ells: you can't always take what you want
Torno a casa. A la meva realitat. Una mica més tranquila. Tornar a casa és com tornar a un mateix ( ho diu un amic meu) i aquesta vegada m'agrada ser-hi.
Va per vosaltres.

4 comentarios:

Jordi Casanovas dijo...

són aquesta mena de sensacions les que fan que un lloc sigui casa nostra... com les tasses del vàter, totes són Roca i més o menys iguals però cap com la de casa.

Moni dijo...

Siiiiiiiiii, a més a més aquesta cançó em dona un bon rotllo. Petons

Sergi dijo...

Doncs si que coincidim força, però potser en sentit invers. Bé, no ho acabo de saber definir. A mi m'agrada tornar a casa, i ser-hi, però hi ha moments de la vida que són difícils, que per un motiu o un altre, o per molts, es fa feixuc tirar endavant. Llavors és quan desapareixes dos dies, i tot és bonic i meravellós, un parèntesi, un oasi, però saps que quan tornis les coses seguiran sent com eren. I així anar fent, fins que vinguin temps millors. Ara penso que el meu post té un mal títol. Si l'hagués de batejar ara, li posaria 'Parèntesi'.

Marta Cebrián dijo...

M'agrada el que dius Moni, el que passa és que a vegades un no sap trobar el camí de tornada a casa i es perd, i dóna tombs i es desespera. Serà qüestió de llençar pedretes per trobar el camí de tornada.